Molinet de vent


 
 

... i se la mirava amb enveja. Ella, que s'havia estat empolainant tot el matí per ser la més bonica, la més galana, la més polida...
Ni un bri d'aire la volia festejar. Ningú se la mirava amb desfici de carrabiner.
Mentrestant, l'altra, aquella pocasolta a qui se li va acudir plantificar-se una abella al nas per sortir al carrer, no parava de ballar rigodons, acariciada pel vent càlid i suau de mitja tarda.

Josep Vilà i Teixidó