Quimera


 
 

Quan el van penjar allà dalt de tot d’una casa del carrer del Bisbe, va pensar que no era pas un mal destí perquè sempre estaria distret. Però, amb els anys, les coses han canviat molt. Ara, n’està ben fart, de veure amunt i avall persones estrambòtiques que no saben mirar. Ell no és de pedra. I es passa els dies fent-los ganyotes.

Montserrat Cornelles