Posem-hi confiança


 
 

Esclata la fúria de l’estiu enmig de la ciutat adormida. Tancats a casa, entre parets fresquíssimes, deixem que la calor estavelli les pedres del món allà fora. Aquí, en tenim prou amb el joc lentíssim de fer-nos dibuixos a la pell. Un papagai, em dius. I jo, els ulls clucs i el cap a la teva espatlla, sense cap pressa, espero l’altre. El que sé que vindrà. I traces, pausat i caut, un quadrat. El tapís de Penèlope.

Montserrat Cornelles