Sobre aliments i benediccions


 
 

Al carrer del Malcuinat, s’hi mengen excel·lències. Aquella mena de sopa feta amb pa sec, quatre patates ja grillades i la carn baratíssima dels menuts, aquell menjar a prop del port fet per als pobres de solemnitat, gent que avui és aquí i demà vés a saber on menjarà –si és que menja– és un tiberi exquisid que té la virtut d’omplir la panxa i escalfar el cos, una benedicció per als qui no tenen sostre, ni màrfega flonja, ni res, un luxe que els rics mai no sabran de què va. Ni s’hi acosten, els rics, al carrer del Malcuinat.

(Nota de l’autora: el carrer del Malcuinat, a l’Edat Mitjana, comunicava directament amb el port de Barcelona la part lateral de Santa Maria del Mar. Actualment és un curt i estret carrer que va del Fossar de les Moreres al Pla de Palau).

Montserrat Cornelles