Públics però selectius


 
 

Surt del darrere de la càmera fotogràfica i entra als banys antics, centenaris. Té al davant una petita piscina on els homes, submergits fins al pit, es freguen els cossos cansats. Una higiene completa que ningú no pot fer a casa. Per això els banys són públics. Però selectius: les dones tenen els seus en un altre lloc, no gaire lluny d’aquí. Es veu que la visió nua del cos del sexe oposat és una cosa prohibida per immoral. Ell creu que la moralitat autèntica rau en una altra banda, i ara contempla amb delectança el cos d’un home jove que acaba d’arribar, rossenc, esvelt, la pell tibant tot just estrenada. Només pateix perquè la càmera, que ha deixat en aquell racó d’allà, no se li mulli.

Montserrat Cornelles