Vida nocturna


 
 

Tan seriosos i formals que semblen, de dia, i de nit no els reconeixeríeu. Quan cau la fosca i tanquen la botiga, els perfums alcen la veu, discuteixen, es desafien, de tanta ràbia que acumulen es treuen els taps els uns als altres, s’escabellen, s’estiren els cordons de les sabates, es vessen, es barregen. Amb la primera llum del dia, sense ni saber ja qui són, busquen un tap qualsevol que no els vagi massa balder i s’arrengleren de nou al prestatge.
Per això mai no sabreu ni el nom ni la fórmula exacta del perfum que compreu. Aquell que us agradi, sempre serà únic.

Montserrat Cornelles