A força de llapis


 
 

Ell estava enfeinat, en plena rauxa creativa, la mirada ben fixa ara en els xiprers que tenia al davant, ara en la tela on anava traçant pinzellades precises, perfectes. No era pas hora de pensar en la misèria, en l’èxit nul de la seva obra. Si hi pensava massa, pararia boig. Els pinzells anaven per feina, les pintures també. I els llapis, desocupats, s’aplegaren tots per immortalitzar pel seu compte aquell rostre de geni concentrat. De geni incomprès. Es deia Vincent.

Montserrat Cornelles