Destronats


 
 

Joves com són i ja no creuen en res. Els han explicat que vénen d’una raça noble, poderosa, envejable, gairebé sagrada. Però han d’heure-se-les cada dia, cada dia, amb un ésser petit i esquifit que juga a desmuntar-los tots els esquemes. Cua-curt i amb cara de murri, es dedica constantment a fer-los desvariejar, a deixar-los en evidència, a recordar-los que els prínceps i els monarques són, ben sovint, pastura de riotes. L’astúcia sempre ha assolit l’imperi de l’aire, la noblesa més alta, mentre que les corones no poden alçar el vol, de tant que pesen.


Montserrat Cornelles