Mestressa del temps


 
 

Es desvetllava a poc a poc, a poc a poc, tal com s’evapora l’aigua de tots els bassals del món. No tenia cap pressa per despertar-se. Massa anys li havia tocat llevar-se d’una revolada, a toc de campana, ben ràpid per anar a la feina a malgastar els dies. Ara, perduda la feina, guanyava els dies. N’era ben conscient. Amb una subsistència senzilla assegurada, era mestressa del temps. I els guanys cal assaborir-los a poc a poc. Per això no tenia cap pressa.

Montserrat Cornelles