Del Llibre del Gènesi


 
 

Neix la vida de forma pausada, tal com pausadament s’ha anat refredant el planeta després de milions d’anys de cremar com l’esca. Tot és quietud quan els líquens senten damunt seu la lenta carícia d’un cargol que decideix que aquell és un bon coixí per quedar-s’hi a dormir. Mentrestant, un germà seu encuriosit i trapella diu que ell no dormirà fins que no vegi néixer un miracle del mateix color del foc antic. I la terra fa que emergeixin, ben dretes, les roselles.

Montserrat Cornelles