Calidoscopi


 
 

Necessitava omplir la vida de colors. Per això reuní totes les revistes que tenia per casa i agafà unes tisores. Buscà les pàgines més virolades i n’anà retallant cercles de mides diferents. Els penjà tots amb xinxetes a la paret del davant del seu llit. Cada nit, abans d’adormir-se, i cada matí, en despertar-se, se’ls mirava i se’ls mirava. Quan tancava els ulls, també els veia. Un dia, en llevar-se, tingué un petit esglai: els cercles de paper havien desaparegut de la paret. Somrigué. L’ensurt fou petit perquè de seguida s’adonà que s’havia alçat del llit amb un ànim nou. Intuí perfectament on havien anat a parar les coloraines. I ja no va perdre el somriure mai més.

Montserrat Cornelles