Indigestió


 
 

Ahir, de pura casualitat, vaig trobar per internet una fotografia teva. Actual. Em va entristir. Fa gairebé vint anys que no et veig, llavors que eres tan jove i tenies el món al teu davant només per a menjar-te’l. Llavors que et feia nosa qualsevol veu madura, qualsevol mostra de seny. Llavors que buscaves dones molt joves que t’embriaguessin els sentits, que poguessis oposar tossudament a allò que de debò t’enlluernava. Ara no fas pas cara de salut i una certa decepció t’ennuvola la mirada i el rictus de la boca. Un empatx, potser?

Montserrat Cornelles