Proclama


 
 

Mireu-me bé ara que encara hi sóc, perquè qualsevol dia em voldreu veure i ja no em trobareu enlloc. M’hauré fos amb aquella estrella d’allà dalt, la fidelíssima estrella que cada dia em salva de mi mateixa. Mireu-me bé, sóc l’altra: la fútil, l’etèria, la que no veu ningú. Però hi sóc. Encara.

Montserrat Cornelles