La moto groga


 
 

De jove li agradava devorar la ciutat tal com es devora un plat d’escudella ben calenta en una nit de fred encès. Ara només agraeix que el seu amo la deixi reposar a qualsevol vorera d’un carrer tranquil. Si pot ser a recer d’un arbre, millor. I poder observar, des d’allà, l’absurditat de totes les presses.

Montserrat Cornelles