Visc


 
 

Visc enmig de calmes i tempestes, de sols i de núvols però visc, i segueixo el camí de les engrunes, aquelles que m'ajuden a trobar el camí de casa quan em perdo, i perdo el sentit de l'orientació, el sentit de les paraules, per entrar a casa meva i poder sentir que he entrat al meu món, amb els gustos i olors que el fan meu.

Montse Pellicer Mateu