Saps?


 
 

Saps, Marco? Avui te m’has fet real gràcies als meus dits. I a la teva espera pacient. Segles de memòria. Ja n’hi havia prou, de pensar-te. Te m’has alçat al davant com un déu antic. Eres a mercè dels somnis. Ara ets a mercè de tu i de mi. Els geranis de la piazza della Signoria tremolen de goig.

Montserrat Cornelles