Liberia
you are my friend.
A Libèria l'olor és intens i la calor humit perspira per cadascun dels porus de la pell curtida pel dur treball de subsistir. Les dones es passegen coquetes i orgulloses en els seus vestits multicolors, com volent donar color al paisatge fosc de la postguerra. Els nens juguen i somriuen, semblen ignorar la cruesa de la seva realitat, improvisant joguines amb qualsevol cosa que troben en les escombraries que s'emmagatzema a cada cantonada de la ciutat.
El mar amenaça tempesta i s´esvalota solitari, mentre el verd salvatge de la naturalesa de Libèria et captiva amb la seva bellesa. La vida és bella, a traves de la llum que desprenen els ulls dels nens i la vida és gris, entre les ombres de la nit plujosa de Monròvia.
Un s'aguanta les llàgrimes davant aquells que no tenen temps per lamentacions i no es pot evitar somriure quan els nens et abracen i et diuen: you are my friend.