Sàhara

El viatge


 
 

Una vegada vaig viatjar al Sàhara... i vaig trobar un immens territori d'infinits rostres. Malgrat les aparences, vaig observar que no existeixen dos racons iguals en tot el desert. I no només perquè el seu aspecte físic varia expressant matisos unes vegades subtils i altres vegades extrems, sinó perquè cadascun dels seus llocs posseïx la seva pròpia identitat, el seu propi ritme, la seva pròpia energia. No obstant això, aquesta entitat que cridem Sàhara s'erigeix majestuosa com una unitat, de la mateixa manera que cada ésser humà és irrepetible i únic, i al seu torn, en unió amb els altres, forma la humanitat.

Quan un trepitja el Sàhara sap que està en una terra d'horitzons infinits, d´embriagadores emocions, i d'intensa i serena llibertat. I que per una vegada en la vida pot concedir-se el favor de viure.

Sol ardent, vent i sorra; lluna blanca, nits fredes i estrelles. El Sàhara parla de la virilitat més extrema. En aquestes terres es forja una voluntat indómita, una força salvatge i irreudible, una noblesa orgullosa que sosté la mirada perquè duu en la seva sang la més alta dignitat. Però el Sàhara també acaricia el més interior amb una tendresa que fa plorar. Sap què és estimar, i quan brinda la seva amistat i obre els seus braços amb hospitalitat, ho fa amb la consciència de saber que el benestar de tot aquell que es creui en el seu camí, conegut o desconegut, és el seu propi benestar.

Sens dubte, de totes les cares del Sàhara jo recordaré el rostre de les seves gents, i de manera molt especial, les seves mirades. En elles aflora l'energia d'un lloc que posseïx la seva pròpia ànima. Perquè el Sàhara té esperit. I un assoleix extasiar-se fins a l'indescriptible quan s'adóna que aquest esperit és el mateix que està darrere del nostre propi ésser, insuflant-nos a cada moment la vida. Perquè ambdós esperits, Sàhara i home, estan fets del mateix poder. Llavors un pot mirar al cel i dir-li a les estrelles i als déus que encara que no tingui paraules per a explicar-lo, també sap què és la llibertat, què és la vida i què és l'amor.

Germán Martín