Taj Mahal
Els emperadors mogols van ser grans constructors. Palaus i edificis donen prova de la seva perfecció i tècnica.
L'Índia, segons Tagore, romania aliena a les decepcions del passat, perquè les seves llars, els seus camps, les seves escoles els pertanyien, els seus trons no els concernien. El jove príncep, governava amb altivesa un Imperi de monjos, vagabunds i famolencs. Alguns pares, fins i tot, venien als seus fills com esclaus.
El jove príncep fill de l'emperador, es va enamorar de, *Mumtaz Mahall”, la filla del seu primer ministre. Les noces van haver de posposar-se, ja que, com príncep, abans havia de casar-se amb una princesa.
Per fi, el 22 de Març, els dos joves van unir les seves vides. El príncep va pujar al Tron, amb el nom de “Sah Gahan” i es va convertir en un brau soldat i governant clement. Van tenir catorze fills, morint l'esposa en l'últim part.
Des de llavors, desesperat, només va viure per a immortalitzar la seva estimada, i va construir el “Taj Mahal”, el seu mausoleu, emulava els set cels del Paradís. La part central del “*Taj *Mahal”, en forma de llàgrima, està entre dues mesquites, flanquejada per quatre minarets inclinats cap a l'exterior. En l'interior, arcs dibuixats, flors entrellaçades amb lletres enamorades. A l'any de la seva mort, el Rei va manar compondre un poema als blancs pits d'una mare que havia alletat tretze fills i que ell mateix va recitar.
En els jardins, flors blanques com els cims nevats que ella estimava, blaves com el vel blau que duia el dia que la va conèixer i grogues com la lluna.
Llàgrimes d'un home i de tot un poble que en peregrinació sospira en silenci. Amb el cor ferit, mirant al mausoleu, deixant constància de fidelitat i amor més enllà de l'eternitat.
AL acabar aquest relat, m'adono que avui és 22 de Març, el mateix dia que Ells van unir les seves vides per a sempre. És casualitat? Què em va empènyer a escriure sobre el “*Taj *Mahal” precisament en aquesta data?
El meu homenatge per a aquesta bella dona que va parir catorze fills amb dolor, morint en l'últim part. La meva admiració als seus blancs pits i a molts d´ altres de diferents races i de diferents colors que amb tendresa abracen al fill donant-li vida i amor.