El Yin i el Yang I
Simplicitat natural
Tot el que emana directament de la natura es construeix a partir de fonaments formals i conceptuals molt simples. Cap sistema natural és complicat ans al contrari, tot en la naturalesa és l'expressió de la màxima harmonia i coherència alhora que de la màxima simplicitat. Aquesta simplicitat dels sistemes naturals però, no suposa una renúncia al seu poder intrínsec sinó precisament tot el contrari, el poder intrínsec de tots els sistemes naturals es fonamenta, precisament, en aquesta simplicitat. El que és simple, és poderós.
De manera paral·lela, les lectures i interpretacions que puguin fer-se del funcionament de les naturalesa, el Feng Shui entre elles, hauran de ser també molt simples, precises, espartanes, absents d’ornamentació. Quan aquestes relectures de la natura aconsegueixen aquesta òptica simple i diàfana –de manera paral·lela a la pròpia naturalesa– és quan ens proporcionen capacitat de transformació, estructures i sistemes carregats de poder.
En aquesta línia de simplificació màxima, el Feng Shui, potser, te el premi gros, perquè no ho oblidem, en última instància es fonamenta en un sol principi: l'existència d'una única energia comuna a tot l'univers (el Qi) que es manifesta en la nostra realitat en forma de dues polaritats energètiques diferents, és a dir, el Yin (principi contractiu) i el Yang (principi expansiu).
El Yin i el Yang
Aquestes polaritats, Yin i Yang, no són oposades sinó complementàries i coexisteixen pacíficament retroalimentant-se en tots els àmbits, espais i aspectes de l'univers és més, a partir del principi únic de la Vida –el Qi–, aquestes dues manifestacions (tendències, torsions) de l'espai-temps creen la realitat tal i com la coneixem a través de llur alternança i constant retroalimentació. Yin i Yang no poden existir per separat, tots dos es necessiten per crear, mantenir i desenvolupar-se. Coexisteixen alhora es donen sentit l'un a l'altre fins a l'extrem, cosa curiosa, que el final del primer d'ells és el principi del segon i a l'inrevés.
El seu naixement a partir del principi únic, el Qi –que al seu torn sorgeix també com a diferenciació del seu principi complementari, el Tao, el buit–, és el que perfila i configura el nostre univers polar, en el qual tota creació es concep com una col·laboració entre forces complementàries: positiu i negatiu, buit i ple, dins i fora, matèria i energia, en general, seguint la nomenclatura de la moderna física quàntica, podem reduir tot el nostre univers a entorns fractals autocontinguts tots ells amb un centre (una singularitat ), és a dir, el principi Yin, que atorga la coherència i manté units els elements que conformen el seu voltant (els elements), l'horitzó de successos, és a dir, el Yang.
Yin
La primera de les dues forces, el Yin, és la que històricament s'ha associat amb la força contractiva, cap al centre, la tendència a l'equilibri, la foscor, el fred, l'espai, l'hivern, la calma, l'ànima. I més modernament també s'ha associat al Yin amb el principi femení. És important destacar en aquest punt però, que no pot-ser reduir, el Yin al principi femení sinó tot el contrari, és el principi femení que és només una part del Yin.
Yang
La segona de les dues forces, el Yang, és la que històricament s'ha associat a la força expansiva, l'entorn, a la tendència al desequilibri, la llum, la calor, el temps, l'estiu, l'agitació i l'esperit. També se l'ha confós amb el principi masculí i, igual que en el cas del Yin, ens trobem que és el principi masculí qui és una part minúscula de tot el Yang.
Estructura
Yin i Yang rarament es troben en estat d'equilibri o quasi equilibri en el nostre univers sinó que l'expressió energètica del que coneixem com a realitat es construeix partint de l'alternança cíclica i la col·laboració d'ambdues polaritats del Qi.
Yin i Yang són, en realitat, una representació mitològica de la dinàmica universal que comencem a percebre científicament en l'actualitat i és que, en qualsevol sistema físic, principi natural, activitat humana, etc. que es plantegi, la constitució i la pròpia dinàmica del sistema en última instància sempre es pot reduir a la interacció contínua i col·laborativa de dues forces, principis o elements contraposats i complementaris, el Yin i el Yang. Des d'un punt de vista filosòfic, qualsevol element es composa de substància i accidents, o bé de material i energia, o fins i tot, en una tercera aproximació, de constitució i dinàmica ... I curiosament, aquesta simple taxonomia ja és, en si mateixa, una expressió directa del model del Yin i el Yang en la qual les parts de substància, matèria i constitució s'assimilen a la polaritat Yin i, d'altra banda, les parts d'accidents, energia i dinàmica s'assimilen a la polaritat Yang.
Circularitat
El segon concepte interessant que habitualment s'associa al Yin i al Yang és la circularitat ja que, el plantejament clàssic mitològic, el final del Yin proposa l'inici del Yang i el final d'aquest últim, proposa l'inici de l'anterior convertint, d'aquesta manera, qualsevol principi aparentment lineal de la nostra realitat, en una estructura circular, sense principi ni fi sinó simplement com una successió infinita d’estats.
La dinàmica circular del Yin i el Yang ens explica llavors, el nostre funcionament biològic, els cicles de naixement, vida i mort, l'alternança de nit i dia, els cicles anuals, el moviment dels cossos celestes fins i tot la pròpia estructura de l'univers que les últimes investigacions ja perfilen com una gran simbiosi entre les estructures d'energia i buit ... Tornant a plantejar, encara que aquesta vegada a través d'equacions i càlculs, el mateix principi metafísic i mitològic que el taoisme va plantejar per simple observació fa milers d'anys. El Tao, el buit, el principi de tot i, a partir d'ell, el Qi, o principi de vida i Yin i Yang com la seva expressió polar en el nostre univers dual.