El resveratrol
un secret francés
David Sinclair, professor de la Universitat de Harvard i especialista de fama mundial en el camp de l'anti-envelliment, treballa des de fa alguns anys en la recerca de gens i fàrmacs que puguin retardar el procés de l'envelliment.
Sinclair ha popularitzat la idea que el resveratrol, una molècula present en el vi negre i en altres productes, té propietats antienvelliment. Els seus estudis han demostrat que la molècula activa certes vies genètiques, o "gens reguladors" existents a tota forma de vida, protegint els organismes d'una manera que els fa més sans, i, que probablement els prolonga la vida.
"Aquestes vies són com guardians de les nostres cèl lules, conservant saludables i vives durant més temps", subratlla Sinclair. "Creiem que utilitzant fàrmacs dirigits a aquests gens, podem obtenir amplis efectes, no només per a una malaltia a la vegada, sinó per a moltes. Imagini una píndola contra la diabetis que també retardi el càncer, la malaltia cardíaca i fins i tot les cataractes\".
La investigació de Sinclair ha demostrat un increment del 30 per cent en la durada mitjana de la vida de ratolins i cèl lules de llevat, i un 59 per cent d'increment en cert tipus de peix de vida curta. En humans, ell creu que un 30 per cent d'increment en la durada de la vida no és inconcebible.
"La clau no és tant el poder viure més temps, sinó aconseguir que quan un tingui 90 anys d'edat se senti com si tingués 60", matisa. "No es tracta de deixar més temps en cadires de rodes a les persones grans. Aquesta molècula realment prolongaria la vida útil. Un aparentaría menor edat i possiblement evitaria l'inici precoç de malalties pròpies de la vellesa".
Un recent estudi per Sinclair revela que el resveratrol té a més, la capacitat d'emular a una dieta hipocalòrica, comú a les societats amb més longevitat.
Encara que el vi negre és una de les majors fonts de resveratrol, Sinclair adverteix que una persona hauria de consumir ni més ni menys que mil ampolles al dia per obtenir el mateix benefici que proporcionen els compostos sintètics que el seu laboratori ha desenvolupat. Actualment, aquest es troba treballant en la segona fase de les proves clíniques d'alguns dels seus fàrmacs en humans amb diabetis.
Font: La flecha-diari de ciència i tecnologia.