Saps, Guix?
Avui és Nadal
Són quarts de cinc de la tarda. Estic escoltant aquella cançó tan bonica que diu: “Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat...” Avui és Nadal. I saps, Guix? T’agraeixo que, essent com ets un gat, no sàpigues que avui és Nadal. Potser si ho sabessis no series aquí. Però hi ets. No saps com t’agraeixo que, en allò que alguns titllarien d’inconsciència, tu siguis a casa meva. I que avui, com qualsevol altre dia, estiguis content de veure que no em moc de casa, que no hauràs d’estar sol tot lo sant dia com quan treballo, que m’entrebanquis quan vull escombrar la terrassa perquè t’encanta jugar amb les fulles seques i amb l’escombra, aquell estri que va i ve i que t’arrossega si t’hi arrapes, que t’amaguis sota el llit quan jo m’hi acosto senzillament perquè vols jugar, que t’enfilis als fogons de la cuina quan hi trastejo perquè t’encanta mirar què faig i, si s’escau, posis les potetes del davant a dins de l’aigüera, i te les espolsis després deixant-ho tot fet un fàstic, i que surtis a la galeria si veus que vaig a posar la rentadora en marxa, potes enlaire allà on es fica la roba, aquell misteri de roba que després rodarà, ara cap a un costat, ara cap a l’altre, de misteris el món n’és ple, i que te m’asseguis a la falda just quan em disposo a menjar el brou de Nadal, un brou que ningú sap, només tu perquè l’ensumes, i quan acabi de menjar-lo lleparàs el plat perquè és bo, renoi si n’és, de bo! No saps com t’agraeixo que siguis aquí, inamobible com sempre, entremaliat i juganer com sempre, impertèrrit com sempre, encara que sigui Nadal. Potser ets aquí perquè no ho saps.