El menjar saludable

també pot ser molt bo


 
 

Aquest mes de maig ha nascut un canal de comunicació digital amb l’objectiu de divulgar una nova cultura alimentària. Es tracta de etselquemenges.cat una nova revista digital que, segons ens avancen els seus impulsors, va dirigida íntegrament a la gent a qui els agrada menjar bé, bo i saludable. Parlem amb els directors de la revista, Adam Martín i Núria Coll, per a que ens expliquin el seu nou projecte.

Que us va impulsar a crear la revista digital?
Des de fa anys tots dos llegim i ens hem anat interessant per la nutrició i la seva relació amb la salut. Als programes de ràdio i televisió on hem treballat sempre hem mirat de divulgar alguns continguts que hi estiguessin relacionats, en la mesura que podíem, fins que vam decidir cobrir aquest buit informatiu que hi ha amb la creació de la revista digital. És un moment en què creiem que estan evolucionant molt les tendències dels consumidors. Cada vegada hi ha més consum de productes ecològics, creix l’interès per cuidar-se i vigilar molt l’alimentació, cada cop s’obren més dietètiques i a les grans superfícies les prestatgeries s’omplen de productes bons i sans, aptes per celíacs, ecològics, etc. El moviment slow food i el km0 també responen a aquest esperit per donar més importància al tipus d’aliments que ingerim, la procedència i la seva cocció, que és vital per a la absorció correcta del que mengem.

D’alguna manera feu bo l’antic proverbi anglès que diu que ‘som el que mengem?
Sí. Justament podem anar ben lluny a buscar les evidències que som el que mengem. Hipòcrates deia: ‘que el teu aliment sigui la teva medicina’. I per explicar-ho unim tradició, ciència i sentit comú. La cuina dels llegums i de menjar poca carn ja la practicaven les nostres àvies i bèsavies. Avui l’hem perdut perquè la indústria alimentària ha convertit el aliments en productes processats que tempten els nostres paladars, que s’han acostumat a la sal excessiva, el sucre, les aromes artificials o els potenciadors del sabor que porten els productes i que són tan nocius per la salut. Amb tot, la ciència avala aquest corrent.

Per tant, hi ha una relació directe entre algunes malalties i l’alimentació?
Directíssima. Cadascú ha de veure què pren i com es troba, perquè no a tothom els farà bé o mal el mateix. Tot i així hi ha unes pautes generals i si la gent les segueix, aconseguirà fer una gran prevenció. A la revista expliquem fins a quin punt és essencial menjar certs aliments i reduir o eliminar-ne d’altres que originen dolències com la bronquitis, l’asma, problemes dermatològics, cardiopaties, diabetis, càncer, etc. Tenim un equip de metges, enginyers agrònoms, bioquímics i nutricionistes que uneixen la medicina occidental i l’oriental per extreure’n les millors solucions per la nostra salut. Hem de tornar a aprendre a menjar. Tenim molts deures per fer.

Amb quins criteris científics baseu la vostra tasca?
Per nosaltres és fonamental que la revista tingui una sòlida base científica i per això col·laboren amb nosaltres alguns dels especialistes més prestigiosos en les seves especialitats, com el Drs. Jorge Pérez-Calvo Soler o Joan Vidal-Jové o la bioquímica Olga Cuevas. Són persones molt rigoroses, que han arribat a conclusions revolucionàries sobre alimentació basant-se en l’estudi constant des d’una perspectiva integradora i en la pràctica del dia amb els pacients durant molts anys.

També relacioneu tradició i sentit comú.
Sí. Tradició, perquè si volem menjar millor hem de mirar enrere, quan es menjava menys, productes de temporada, sense contaminants, i quan els àpats eren rituals socials i de família. Ara sopem davant de la televisió cada dia, però aquest és un mal hàbit. I sentit comú, perquè el nostre propi cos sap què necessita sense consells mèdics, però hem d’aprendre a escoltar-lo i a interpretar-lo.

Quines són les conseqüències més directes de ‘menjar ràpid’?
Totes les malalties relacionades amb la sobrenutrició: cardiopaties, arterioesclerosi… i, per suposat, la gran epidèmia del segle XXI, l’obesitat. I des del punt de vista cultural, un empobriment de la nostra tradició gastronòmica.

Creieu que en termes generals, hauríem de fer un canvi radical en la nostra alimentació?
Depèn. Hi ha gent que menja força bé, i és gent que utilitza el sentit comú. Tothom sap que és millor menjar peix que carn que les fruites seques són bones, que cuinar al vapor és més sa que fregir, que s’han de menjar verdures… Nosaltres sumarem informació rigorosa a aquest sentit comú que ja tenim, perquè els lectors es trobin més bé i alhora gaudeixin del menjar. El menjar saludable també pot ser molt bo!

Nosaltres tenim la voluntat que la gent prengui decisions informades. Els explicarem què és més i menys adequat, però cadascú ha d’escollir si vol seguir amb l’alimentació que fa o vol canviar certs hàbits. Tenim vicis adquirits que, amb informació, podem canviar sense cap problema. Falta informació.

Per què han crescut tant els aliments ecològics, i altres negocis relacionats, durant els darrers anys?
Perquè molta gent ja no vol menjar qualsevol cosa, i són conscients que els productes ecològics són més sans i més sostenibles. Molts dels escàndols alimentaris dels últims anys han fet reflexionar molta gent sobre la qualitat d’allò que ingereix. I, també, perquè és el futur: a països com els Estats Units, Canadà, Holanda o Alemanya el menjar ecològic es troba a qualsevol lloc.

En què consisteix la col·laboració de reconeguts cuiners com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Joan Roca, entre d’altres?
Han estat molt generosos, perquè realment són gent conscient que és important divulgar una forma de menjar més saludable, que ens regali els sentits, però que també respecti el nostre organisme. Ens regalen algunes de les seves grans receptes per mirar de desmuntar d’una vegada per totes aquell tòpic que diu que el menjar saludable no és bo. Si ho volem, podem menjar plats amb estrella sense haver de patir.

Quin és l’objectiu final de etselquemenges.cat?
És fer que mengem de forma conscient, saludable i sostenible sense haver de renunciar als plaers de la bona taula.

Ramón Texidó