Les pors

acceptar-ho per posar-hi remei


 
 

Ser prudent es una cosa. Que la por ens condicioni la vida privant-nos de la llibertat es un problema.
Primer de tot cal tenir consciència del que ens esta passant i acceptar-ho per posar-hi remei. El decret esta en aprendre a gestionar la por.
-La por incontrolada, primer de tot ens fa estar contínuament en un estat d’alerta.
-Ens fa prendre conductes de fugida i evitació.
-Provoca alteracions fisiològiques.
-I ens fa viure episodis d’indefensió.
Cal buscar la causa que la provoca per anar a l’arrel i solventar la situació i no tenir seqüeles
Sovint ho acceptem com un tret del caràcter pensant que no hi ha remei, per això es important obrir-nos i veure que si ens en alliberem viurem més plenament, sense que això signifiqui tornar-nos agosarats o imprudents.
Podem tenir diferents tipus de pors i cada un d’aquests tipus tindran diferents reaccions segons el caràcter que tinguem i les circumstancies viscudes. Per tant el tractament ha de ser molt personalitzat.
-Una de les pors ve provocada pel sentiment de perdre una possessió. Això inclou la por a que ens robin, ens prenguin alguna cosa, perdre la feina, pors relacionades amb la nostra salut o amb la de la nostra família, als accidents. També temor a perdre l’estimació de les persones properes, a ser criticats.
Les persones que viuen en aquesta situació tenen falta de confiança en elles mateixes, són insegures, procuren evitar situacions que els hi desencadenin aquest sentiment i per altre banda desprès poden sentir frustració quan se’n adonen que pel fet d’evitar s’han perdut una bona experiència.
Normalment són persones que viuen la por en secret, no en parlen, volen posar-hi remei però no tenen valor i no saben com fer-ho. Son vergonyoses, tímides, els suen les mans, se sobresalten amb facilitat, son tenses i acostumen a tenir migranyes.
Amb el tractament es recupera la confiança i en conseqüència s’obtindrà el coratge necessari per reafirmar-se, es podrà gestionar i viure més plenament.
-Bach va definir un altre tipus de por i hi va trobar el remei. Són pors indeterminades i inexplicables, presagis, por a la foscor, a estar sol, sobretot en nens. Aquest remei es molt efectiu en persones que no dormen bé i que tenen pesadilles inquietants que no els deixen descansar.
-Hi ha una por que es defineix com a preocupació excessiva pels altres, sobretot pels membres de la família i amics propers.
Qui no ha passat por quan ha tingut un fill malalt o en adolescència quan comença a arribar tard a casa?
Quan aquesta por es constant i persistent, quan provoca ansietat i fa que actuem sobreprotegint als altres amb obsessió, creant una dependència, podem parlar de desequilibri emocional.
En aquest cas el tractament aporta confiança en la vida, seguretat i calma. De cap manera ens tornarem despreocupats sinó que podrem gestionar la por en positiu per nosaltres i de manera més efectiva per les persones que són objecte de la nostra preocupació.
Es dona també a persones que han trencat una relació, separació o mort per ajudar al dol.
-Un altra tipus es el terror o pànic que tenen algunes persones a la nit o de dia.
Es pot produir en persones que tenen el sistema nerviós molt delicat, son inestables i tenen angoixa i ansietat.
El tractament corresponent es dona també en situacions d’emergència com per exemple:
-En atacs d’asma, pel pànic a no poder respirar.
-En exàmens per la por a quedar en blanc.
-Pors dels nens petits a la nit o en cas d’enuresi nocturna.
-Per parades funcionals brusques del cos a causa d’un trauma.
Amb la recuperació de l’equilibri tindrem la força necessària per afrontar situacions critiques, regulant l’estat emocional i relaxant la pressió que paralitza el normal funcionament del cos i la ment.
-I per últim tenim la por que com a paraula clau o com a definició porta la paraula descontrol. Por a perdre el control mental, tenir un atac de nervis o perdre la compostura amb tot un ampli ventall de possibilitats i intensitats.
El tractament que es dona en aquests casos també es dona per ajudar en descontrols físics com son els menstruals i hormonals, descontrols cel·lulars com el càncer, descontrols neurològics com parkinson i alzeimder, descontrols de la alimentació i en tota mena d’adicions.
Amb tot això, cal tenir en compte que el més important es fer una bona prevenció. Es molt important aprendre a controlar els impulsos, conduir bé la nostra ansietat perquè no ens faci mal i buscar solucions positives als problemes. Amb força de voluntat i un bon ordre de les nostres prioritats serà possible.

Carme Beltran Boix