Relaxacions i visualtzacions
als centres educatius
En la tranquilidad reside la fuerza.
J.W. Goethe
Com a professional de l’educació des de fa força temps, us convido a reflexionar i compartir algunes idees, pensaments i reflexions que fa un temps em preocupen.Em pregunto què està passant amb l'alumnat, dins els centres educatius, que no pot mantenir uns minuts de tranquil.litat i repòs. El silenci a les aules és quasi inexistent i quan s’intenta cercar una activitat per aconseguir relaxar el cos i la ment, realment es converteix en una tasca difícil i no sempre exitosa. L’alumnat en general, i independentment de l’hora del dia que sigui, es mostra ansiós, nerviós i neguitós i aquells alumnes de temperament més tranquils acaben sovint per manifestar el mateix estat que els seus companys/es.
Herois agressius i dolents.
Analitzant, molt per sobre, els condicionants socials, fora de l’escola, podríem dir que vivim immersos en un ritme social sorollós, accelerat, ràpid, competitiu i no sempre coherent. Tot corre massa mentre el tant per cent d’ansietat i estrés de la població continua augmentant.
Els canvis són necessaris i inevitables, però no cal creure’ns-ho tot de cop i ràpidament. Potser ha arribat l’hora de passar pel sedàs alguns canvis. Plantejar-nos quina actitud volem educar en els infants. Educar una manera de fer, comprendre i sentir la vida de manera conscient. Potser no sabem, ni hem decidit encara, quin camí prendre per canviar alguns aspectes i ritmes de la nostra vida però sí tenim clar que no volem més herois agressius i dolents en un món competitiu que corre massa.
És l’hora de les fades i els mags bons
On queda el temps del lleure per descansar? Per què ens sentim quasi obligats, i fins i tot malament, si ens quedem a casa per reposar i no fer cap activitat? Alguns infants reivindiquen el dret a no fer res en moment determinats i crec que cal respectar-los sempre i quan mostrin la seva responsabilitat en les tasques no opcionals; estudiar i complir amb les responsabilitats assignades i pactades a casa i a l’escola, per exemple.
Estudis recents demostren com per aprendre és imprescindible sentir-se relaxat i tranquil. Per ser creatius cal experimentar, provar i equivocar-se posant a prova els sentits i descobrint les pròpies capacitats i potencialitats personals.
Aquest curs, al centre on treballo, i paral.lelament al treball socioemocional que s’està portant a terme per a educar de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització. Pretenem prevenir la manca d’atenció i l’ansietat comportamental que, cada vegada més, pateixen l’alumnat en general. Recordo que sense atenció no s’aconsegueix la concentració i sense aquesta és impossible incorporar coneixements. Els alumnes amb manca d’atenció no aprenen i si ho mal fan obliden fàcilment allò aprés perquè la memòria no ho enregistra. Sovint els explico als alumnes que si no estem tranquils no podem aprendre perquè el cervell necessita sentir-se relaxat.
Cos, ment i esperit han d’estar sincronitzats i en harmonia per estar tranquils, serens , aprendre i sentir alegria interna des de la consciència. Alguns dirien, per sentir felicitat i contactar amb l’essència personal de cadascun/a.
Us convido a conèixer el món de la relaxació i la visualització, si es que encara no el coneixeu. Comencem a caminar junts tot inspeccionant, experimentant i sentint què hi ha dins nostre. Una mirada al nostre interior des de la relaxació, la respiració i la visualització.
Però, què és la relaxació? Doncs, la relaxació és una tècnica que ens ajuda a contactar amb un espai interior des de la tranquil.litat i la serenor interna. Forma part d’un procés conscient i s’inicia tancant els ulls i fent tres respiracions profundes. Molt lentament es fa un repàs, ascendent o descendent, a través de les parts del cos per anar posicionant bé i anar relaxant des de la consciència les diferents parts del cos. El cap, el front, els ulls, i així successivament. El cos es relaxa i també la ment. La sessió finalitza amb tres respiracions profundes, obrint els ulls i començant a bellugar mans, peus i una estirada general del cos i badallant si ve de gust com si ens acabéssim de llevar. El grau màxim de la relaxació pot portar a la meditació.
Per la seva part, la visualització utilitza la ment calmada i tranquil.la per contactar amb l’inconscient i els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Parteix igualment de les tres respiracions profundes a l’inici i al final de la sessió. Convida a fer activitats imaginàries, a sentir sensacions i emocions i a afrontar i curar mancances personals i socials. Convida a programar els pensaments propis i la vida tal i com els volem. Convida a la creativitat. Les visualitzacions també estan concebudes per ajudar a les persones malaltes. Recordeu el gallec Ramón Sampedro que durant molt de temps va reivindicar la seva eutanàsia? Ell feia visualitzacions que el traslladaven i l’ajudaven a sortir de la seva habitació i del seu llit. Sortia volant i recorria mars, muntanyes, llocs preciosos que creava amb la seva imaginació. Alguns professionals especialitzats utilitzen les visualitzacions per a fer regressions i teràpies curatives. Les visualitzacions fan realitat els comportaments o actituds que tant costen de superar a la realitat perquè les imatges i els missatges visuals que enviem a la ment a través de les visualitzacions passen a formar part conscient d’un desig. Passen a formar part del nostre pensament i de la realitat que programem a la nostra vida. Joe Dispenza, qui va experimentar en sí mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu:
Creamos la realidad con nuestros pensamientos.
També és una concepció facilitada des de la programació neurolingüística (PNL).
Llegiu el què i el com de les visualitzacions que fa l’Àngela, una mare de l’escola, amb els seus fills tot aplicant el que anomeno mirant més enllà per sobreintepretar les actuacions dels infants:
Si jo interpreto, per exemple, el mal de cap que té un fill meu, com una tristesa pel fet de no tenir prou espai amb mi a soles, i creo, enlloc de donar-li una medicina, una visualització, en que només ell i jo ens retrobem en un espai que li agrada i ens dibuixem un t’estimo a la sorra o bé creo una imatge d’un estel que li dóna escalfor al cor i al pit, perquè es relaxi i li flueixin paraules d’amor a qui estima, i el petit veu que això el calma i l’ajuda, potser en properes ocasions, en lloc d’estirades de braç o tenir moments queixosos amb mi, estarà més obert a demanar de manera clara aquests espais. A l’hora, que aprendrà també, a interpretar els seus dolors físics, a verbalitzar el què sent, a demanar ajuda i consol, i fins a tot, en cas de trobar-se sol a auto consolar-se.
Els infants processen el món que els envolta a través de les intuïcions, l’experimentació i la imaginació d’una forma natural. Són uns magnífics somniadors i per aquest motiu la tècnica de la visualització dóna tan bons resultats amb ells perquè es converteixen en amics secrets del seu món intern.
Si es treballa l’atenció, la relaxació, les respiracions i les visualitzacions estem contribuint a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement personal, la creativitat i millorar les relacions personals i socials dels infants. Contribuïm a fer una formació integral, profunda , conscient i potenciadora de la felicitat dels infants.
Sigues creatiu, pensa i inventa la teva pròpia activitat de relaxació i visualització.
M. Teresa Abellán Pérez
Mestra d’educació especial i psicopedagoga
ESCOLA JOSEP GRAS