Un final imprevisible

En record de Muriel Casals i Josefina Peraire


 
 

La vida és plena de finals imprevisibles. Finals que marquen i no s’obliden. Finals que no esperàvem, ni hauríem somniat que poguessin passar. Finals absurds...
__________________________

En Robert esperava que el cridessin per entrar a la sala i començar la seva feina. Avui només havia tingut dos clients. Era una feina agraïda però que molt poques persones volien fer-la. Ell havia tingut sort. Havia anat a estudiar a França, aquí encara no hi havia uns estudis reglats.

Una veu va cridar pels altaveus: “Es prega a Robert Sallés que es dirigeixi a la sala de...”. Ell ja sabia què volia dir i què havia de fer.

Va obrir la porta, era sobre una plataforma metàl·lica, i s’hi va atansar. De seguida la va reconèixer, el color de la seva cara va canviar de cop; no s’ho esperava, no podia ser... La setmana anterior havien estat parlant i fent broma. Havien quedat que ja es telefonarien per veure’s més tranquil·lament. Aquella discoteca feia massa soroll i no els permetien intimar: tenien moltes coses per dir-se, li agradava molt la Marga, creia que era la dona de la seva vida.

Es va quedar palplantat al seu costat sense poder quasi reaccionar, contemplant-la. Tenia una bellesa serena. Recorda que va estar a punt de confessar-li el seu ofici abans que ho sabés pel boca-orella. No va tenir-ne l’oportunitat.

Ara la tenia només per a ell, i no el podia rebutjar. Amb paciència i amor la va maquillar com si fos una actriu. De la manera que a ella li hauria agradat. Alguna vegada li havia demanat que la maquillés, la Marga sabia que tenia clientes de molts diners, però mai li havia dit on treballava ni n’hi havia donat detalls.

Era la primera vegada, i l’última, que la maquillaria. Se la va quedar mirant, era perfecta. Amb molta delicadesa li va fer un petó i li digué:

―Ara ja veus a què em dedico. No t’ho vaig dir abans per por a perdre’t...

―Perdona’m, sóc tanatopràctic; mai hauria cregut que m’arribaria aquest moment. Maleïda bicicleta i maleït borratxo que provocà l’accident!

T’estimo tant...!

Maria Teresa Galan