
Once there came to the court of the Prince of Birkasha a dancer with her musicians. And she was admitted to the court, and she danced before the prince to the music the lute and the flute and the zither.
She danced the dance of flames, and the dance of swords and spears; she danced the dance of stars and the dance of space. And then she danced the dance of flowers in the wind.
After this she stood before the throne of the prince and bowed her body before him. And the prince bade her to come nearer, and he said unto her, “Beautiful woman, daughter of grace and delight, whence comes your art? And how is it that you command all the elements in your rhythms and your rhymes?”
And the dancer bowed again before the prince, and she answered, “Mighty and gracious Majesty, I know not the answer to your questionings. Only this I know: The philosopher’s soul dwells in his head, the poet’s soul is in the heart; the singer’s soul lingers about his throat, but the soul of the dancer abides in all her body.”
La dansarina
Hi havia una vegada una ballarina que amb els seus músics havia arribat a la cort del príncep de Birkaska. I, admesa a la cort, va ballar davant el príncep al so del llaüt i la flauta i la cítara.
Va ballar la dansa de les flames, i la dansa de les espases i les llances; va ballar la dansa de les estrelles i la dansa de l'espai. I, finalment, la dansa de les flors al vent.
Després es va aturar davant el tron del príncep i va doblar el seu cos davant seu. I el príncep li va demanar que s'acostés, i va dir:
-Bella dona, filla de la gràcia i l'encant, des de quan existeix el teu art? I com és que domines tots els elements amb els teus ritmes i cançons?
I la ballarina, inclinant novament davant el príncep, va dir:
-Poderosa i agraciada Majestat, desconec la resposta a les teves preguntes. Només això sé: l'ànima del filòsof habita en el seu cap, l'ànima del poeta en el seu cor, però l'ànima de la ballarina batega en tot el seu cos.
La bailarina
Había una vez una bailarina que con sus músicos había llegado a la corte del príncipe de Birkaska. Y, admitida en la corte, bailó ante el príncipe al son del laúd y la flauta y la cítara.
Bailó la danza de las llamas, y la danza de las espadas y las lanzas; bailó la danza de las estrellas y la danza del espacio. Y, por último, la danza de las flores al viento.
Luego se detuvo ante el trono del príncipe y dobló su cuerpo ante él. Y el príncipe le solicitó que se acercara, y dijo:
-Hermosa mujer, hija de la gracia y del encanto, ¿desde cuándo existe tu arte? ¿Y cómo es que dominas todos los elementos con tus ritmos y canciones?
Y la bailarina, inclinándose nuevamente ante el príncipe, dijo:
-Poderosa y agraciada Majestad, desconozco la respuesta a tus preguntas. Sólo esto sé: el alma del filósofo habita en su cabeza; el alma del poeta en su corazón; pero el alma de la bailarina late en todo su cuerpo.
Khalil Gibran