76è Festiva de Canes-El cinema català també es fa present a Canes.

76è Festiva de Canes-El cinema català també es fa present a Canes.

El cinema català s’ha fet present a Canes gràcies a Elena Martín Gimeno i a la seva valenta, desinhibida i dolorosa indagació sobre el desig sexual, “Creatura”, seleccionada a la Quinzena dels Cineastes. D’altra banda, la Secció Oficial  manté un bon nivell qualitatiu avalat per diferents propostes com la molt meritòria proposta francesa de la cineasta Justine Triet, “Anatomia de una caída”. També és lloable la segona proposta africana a concurs després de “Les filles d’Olfa” de la cineasta Kaouther Ben Hanii, el film senegalés “Banel e Adama” de la cineasta debutant Ramata-Toulaye Sy, única primera obra que competeix. Igualment notable resulta la nova proposta del brasiler Karim Aïnouz, l’esplèndid film britànic “Firebrand” ambientat a la cort dels horrors dels Tudor.

L’obscur objecte del desig femení

      La directora d’aquella pel·lícula feta des de la immediatesa, el moment errant d’ella mateixa d’estada d’Erasmus a Berlín i de desorientació personal, “Julia Ist” (2017), dirigeix ara “Creatura”, una nova pel·lícula que retrata la tortuosa sexualitat femenina a través del retrat de la seva protagonista, interpretada de nou per ella mateixa, en tres edats – infància, adolescència i joventut- . Després d'haver-se mudat amb el seu xicot (Oriol Pla) a la seva nova llar a l’Empordà, la Mila viu d’una forma conflictiva i estranya el seu desig sexual. Una preocupació que li provoca una urticària instantània, una reacció del cos al propi desajustament sexual. 

      Aquest viatge a l’interior d’una mateixa la duu a regirar experiències de la seva infància i adolescència en diferents flashbacks, que ajuden a crear aquest mosaic trencat conformat per les tres edats d'una dona - els 30, 15 i 5 anys –, per intentar resoldre pulsions, inquietuds i recels sobre sexualitat. Un estat d’insatisfacció i d’angoixa permanent que esbossen la complexitat de l’etern femení, sovint indesxifrable. Completen el repartiment Clara Segura, Alex Brendemühl o Clàudia Malagelada. I més enllà de “Creatura” d’Elena Martín, cal esmentar que el cinema català té presència també gràcies al curtmetratge “Trenc d’alba” d’Anna Llargués, de l’ESCAC, seleccionat entre prop de 3000 curtmetratges d’escoles de cinema del món sencer per competir en la 26a edició de La Cinef.

Dissecció feridora de parella 

      “Anatomia de una caída” de la cineasta Justine Triet és un laboriós i intens thriller circumscrit a l’àmbit familiar, amb ingredients també del cinema de judicis, a partir de la mort sobtada d’un pare de família, Samuel (Samuel Theis), en una casa de muntanya al Alps francesos. El matrimoni protagonista està format per Sandra (Sandra Hüller) i Samuel, tenen un fill que pateix discapacitat visual d'11 anys després d’un accident, fet dramàtic que contribueix a tensionar el matrimoni. A partir d’aquí s’obra una investigació per la mort sospitosa de Samuel, caigut voluntàriament o empès al buit. Tot i els dubtes, Sandra serà acusada d’assassinat, forçada a prendre un advocat, Vincent (Swann Arlaud ), que porti el seu cas, tot enmig del silenci del nen.

    El film de Trier acaba sent, més enllà de la intriga inherent que gira al voltant del cas, una dura i descarnada dissecció de la parella. Descobrim una vida en comú plena de discussions, retrets i pressions, un mapa de les dificultats d’una parella que s’estima però que indefectiblement es precipita al buit. En aquest vida en comú La història neix d’un guió de la mateixa directora i d’Arthur Harari, el guionista i director d’”Onoda” (2021), i ha comportat treballar de nou amb Sandra Hüller, la protagonista d’una anterior pel·lícula a competició de Triet, “Sybil” (2019). Cal ressenyar el treball extraordinari de l’actriu Sandra Hüller - “Amour Fou” (2014, Jessica Hausner) o “Toni Erdman” (2016, Maren Ade) -, digne de guardó.

La cort dels horrors

     El brasiler Karim Aïnouz ha competit amb l’esplèndid i aspre film britànic “Firebrand”, amb guió de Henrietta i Jessica Ashworth, adaptació de la novel·la “El joc de la reina” d’Elizabeth Fremantle,  amb protagonisme de la sisena i valenta dona d’Enric VIII (Jude Law), Katherine Parr (Alicia Vikander). El director de “Madame Sata” (2002), a competició a Una  Certa Mirada, secció on va aconseguir premi amb “La vida invisible de Eurídice Gusmao” (2019). Aïnouz  havia participat també a la Quinzena dels Realitzadors amb “O abismo prateado” (2011) a part d’acudir en l’edició de 2021 en una sessió especial amb “Marinheiro das montanhas”.

     L’enfocament de Karim Aïnouz reivindica el paper de Katherine, dona reformista i partidària de la tolerància, que intenta propagar aquests ideals moderns en els cercles de la cort, i amiga també d’activistes que defensen aquesta religió protestant, perseguida sanguinàriament per Enric VIII.  Una breu introducció ens orienta sobre la voluntat del cineasta quan ens recorda que la història l’escriuen homes i que aquesta parle d’homes, qüestionant el desinterès historiogràfic per Katherine, dona que va arribar a ser Reina Regent durant anys després de la mort del seu marit, Enric VIII. 

    Una pel·lícula d’atmosfera pesada, grotesca i delirant, adient a aquesta cort dels horrors, que ens deixa un gran paper d’Alicia Vikander, dona soferta i pacient al costat d’un monstre com és Enric VIII, que intenta influir en els consellers de la Cort i alhora sobreviure a les dèries d’un marit trastocat i tirànic que la pot fer executar en qualsevol moment. I resulta excel·lent el paper de Jude Law interpretant aquest autèntic sàtrapa reial, un personatge malalt, sàdic i paranoic, que abans ja havia fet essassinar les seves anteriors esposes. Completa el repartiment Sam Riley, Eddie Marsan, Amr Waked o Patsy Ferran. 

Joan Millaret Valls (AMIC)