Acceptació significa la capacitat de prendre la vida tal com ens ve, reconeixent-la tal com és i fluir amb les circumstàncies en comptes de lluitar contra elles mentalment quan no es compleixen les nostres espectatives. Soc capaç d'acceptar el que no controlo i de tolerar la frustració que això em genera, o em revelo en contra d'això?

Normalment ens centrem en solucionar i aconseguir, però l'acceptació és més complicada de portar a terme. Tanmateix, la capacitat d'acceptar és quelcom que augmenta a mesura que s'exercita. Al principi pot semblar difícil de treballar, però quan més l'exercitem, més gran és la nostra tranquil·litat i pau interior.
PERÒ acceptació no significa resignació o conformisme, ja que podem acceptar una situació que no ens agrada i a la vegada fer tot el que poguem per canviar-la. De fet al acceptar ens resulta més fàcil passar de les emocions negatives i la lamentació a buscar solucions adequades i posar-les en pràctica. Podem acceptar una situació en el present però no conformar-nos o resignar-nos a que això sigui sent així tota la vida. Tampoc significa que aprovem aquesta situació.

Per poder acceptar existeixen quatre fórmules imprescindibles: entrenar la consciència (viure en l' aquí i ara), fer afirmacions sobre l'acceptació, reduir la nostra necessitat de control i augmentar el nostre nivell de tolerància a les sensacions desagradables.

‍