All (Allium sativum)

All (Allium sativum)

Probablement no existeix planta medicinal més coneguda i estudiada que l'all. S'ha utilitzat des de temps immemorials en nombroses i variades formes. L'all exerceix efectes sobre nombrosos òrgans del nostre cos i sobre nombrosos aspectes de la nostra fisiologia. El problema amb l'all és l'olor que delata, fins i tot a diversos metres de distància, a qui ho consumeix. Aquesta olor es deu a dues substàncies altament volàtils,l’al·liïna i disulfur d’al·lil. Aquestes es dissolen amb gran facilitat en els líquids i en els gasos i en ser transportades per la sang impregnen tots els teixits del nostre cos.

Els següents són els principals efectes benèfics de l'all que han estat substanciats en estudis científics:

* Ajuda a combatre un bon nombre de fongs, bacteris i virus

* Redueix la pressió arterial i el colesterol

* Ajuda a reduir el bloqueig de les artèries i a reparar els danys causats per l'arterioesclerosis

* Ajuda a prevenir i alleujar la claudicació intermitent (dolor en les cames en caminar causat per l’arteriosclerosi)

* Actua com antiinflamatori.

* El seu ús perllongat ajuda a prevenir certs tipus de càncer.

* Ajuda a incrementar el nivell d'insulina en el cos, reduint així els nivells de sucre en la sang.

* Alguns estudis semblen demostrar que l'all incrementa lleugerament el nivell de serotonina en el cervell ajudant a combatre l'estrès i la depressió.

La forma en què es prepara i s'ingereix l'all és important per aconseguir aquests beneficis. L'all cru i el bullit posseeixen diferents propietats medicinals, és a dir, alguns dels efectes de l'all es produeixen amb major efectivitat ingerint all cru, mentre que uns altres s'aconsegueixen igual o millor ingerint all cuit.

Diversos dels beneficis de l'all es deuen a un compost anomenat al·licina que actua contra nombrosos virus i bacteris i que és considerat per molts investigadors com el més potent antioxidant conegut.

Alguns dels beneficis de l'all, com per exemple la reducció del nivell de colesterol, només s'aconsegueixen després de diversos mesos de ser ingerit diàriament. Com existeixen tants i tan variats preparats a força d'all resulta impossible donar unes recomanacions generals quant a les dosis a ingerir-se.

Ingerir una o dues dents d'all diàriament pot atorgar-nos importants beneficis de salut però en termes de les nostres relacions socials pot ser que no sigui el millor. Mastegar dues o tres fulles de julivert després d'ingerir all pot ajudar a controlar l'olor encara que no ho elimina totalment.

Precaucions:

L'all és, en general, segur. No obstant això, algunes persones poden presentar reaccions al·lèrgiques en forma de problemes gastrointestinals o irritació de la pell. A causa de les seves propietats anticoagulants el seu ús ha de ser suspès almenys dues setmanes abans de qualsevol intervenció quirúrgica o extracció dental.

Creences i tradicions d’un temps passat:

En aquest apartat farem un incís vers les tradicions populars referents a les plantes extretes de l’obra de Cels Gomis i Mestre que va publicar l’any 1891.

Moltes d’elles estan en desús actualment, però per això no deixen de ser vàlides i són mostra fefaent de la saviesa popular dels nostres avantpassats.

Abans, a Barcelona, en preparar la panereta amb la roba de la criatura que havia de néixer, mai no deixaven de posar-hi una cabeça d’alls. Si en néixer la criatura no respirava, la llevadora o altre persona mastegava els alls i tirava l’alè a la criatura fins a fer-la respirar.

També era una costum de posar un collaret d’alls crus i pelats al coll (segons diuen en nombre de tretze ) de les criatures que tenien cucs, mentre que a Reus, menjaven un costronet de pa, torrat o sense torrar, i untat d’alls crus.

A Reus per no tenir rampes es lligaven al braç o a la cama un fil d’empalomar fregat amb alls.

A Andalusia curaven el xarampió dels infants omplint-se la boca d’alls crus, mastegant-los i tirant-los l’alè.

Ja ho veieu, en ple segle XXI potser tenim que fixar-nos més en temps passats en que les plantes guarien moltes malalties gràcies a la botànica tradicional.

Jaume Pardo