Vaig aconseguir el meu primer parell de sabates de taló alt als 12 anys per portar amb el meu uniforme de l'escola catòlica.

Les noies de l'escola es burlaven de mi. No m'importava gens. M'encantaven les meves sabates. Encara em poso el que m'agrada, però m'he adonat que dono excuses quan la gent comenta sobre el que porto. Per fer que se sentin millor i excusar-me per no vestir-me com ells creuen que seria apropiat.

Diuen que: "L'hàbit no fa el monjo" i estic d'acord!! Quanta gent s'amaga sota un vestit perfecte o un vestuari que s'ajusta més al que els agradaria ser? abans del meu aniversari, als 40s, m'adono que he de tornar als meus 12.

‍