Durant la guerra civil espanyola, Barcelona va ser la primera ciutat de reraguarda bombardejada sistemàticament, sotmesa a la experimentació dels bombardeigs aeris per part dels italians i alemanys.
El meu pare m´explica la por d´aquests moments, quan la seva mare, la meva àvia Maria Cinta els feia corre per amagar-se tots junts en un refugi del barri del coll de Barcelona.
La por i la fam es feien companyia. A vegades tenien la sort de tenir avellanes i garrofes de "Can Mora", sovint era l´ únic amb el que s´ alimentaven.

Època per no recordar i sobretot per no repetir.
Marta Texidó

En Jordi Texido Mata - el meu pare - nascut a Barcelona el mes de juny de 1929 va ser un nen de la guerra. Qui millor que persones com ell per expressar el que sentia la canalla en aquells anys de gana i por en què es veien obligats a protegir-se en refugis aeris quan escoltaven l'avís de les sirenes... La seva frase 'La por i la fam es feien companyia' ja forma part de la història en ser gravada a les portes del refugi antiaeri 232, ubicat a la plaça del Diamant de Barcelona.
Ramón Texidó

Es impressionant tenint en conte que aquest tema avui dia sembla oblidat. Cal recordar l 'Història, si no ho fem és molt fàcil que torni..........Avui la joventut viu d'esquena a la Historia que els seus avis van patir.....és llastimós. La població civil Catalana va ser castigada vilment i encara avui ningú ha demanat perdó.
Jordi Texidó

El refugi de la plaça del Diamant a Gràcia va ser un dels refugis antiaeris més grans dels que es van construir durant la Guerra Civil, es calcula que a la Vila n'hi va haver prop de noranta.

La humitat i la temperatura han permès que el refugi de la Plaça del Diamant sigui un dels més ben conservats. Unes 200 persones s'hi podien refugiar dels bombardejos aeris, a dotze metres sota terra.
Un entramat de túnels s'estén pel subsòl de la plaça del Diamant i del carrer de les Guilleries. Les parets i els sostres estan revestits de totxos. S'hi conserven un petit espai destinat a fer cures i els serveis, un per a homes i un altre per a dones. En aquest espai es van trobar vestits de gasa, estris de cuina, diaris i llaunes, objectes que estan dipositats a l'Arxiu Històric de Gràcia.
Durant unes obres del 1992 es va redescobrir el refugi. Més endavant, es va posar en marxa la reforma de l'espai perquè es pogués visitar. S'ha recuperat un segon accés al refugi i s'ha renovat l'enllumenat, entre altres accions. D'altra banda, a la plaça s'han instal·lat dos badalots de vidre que garanteixen les condicions ambientals de temperatura i humitat per a la conservació òptima de la construcció.
Ara ja el podem visitar i tant de bo mai més s´ hagi d´ utilitzar.

És interessant fer la visita per dins, s'ha de concretar hora a: 647 843 084 - 93 219 61 34 (Taller Història Gràcia).

Projecte dels badalots de la plaça del Diamant de Laura Estragués

‍