L’any que vam viure perillosament

       S'ha estrenat als cinemes l’esplèndida i trasbalsadora 'Civil War' del visionari cineasta Alex Garland, la primera superproducció d’acció dels estudis de moda A24. El director britànic arrossega una curta filmografia de cabdal importància gràcies a la seva petjada visual des del seu debut amb  incòmodes films fantàstics i de ciència-ficció com ‘Ex Machina’ (2014) o ‘Aniquilación’ (2018) i el lleuger  tomba cap a l’horror fantàstic amb el malson tòxic ‘Men’ (2022).

      ‘Civil War’  és un excel·lent film bèl·lic d'anticipació futurista que parla de la barbàrie, la bogeria i el fanatisme en temps de guerra de forma abstracte. També es guarda un climàtic tram final que recupera la imatgeria televisada de la caiguda de règims liderats per dèspotes amb l’assalt final als palaus presidencials. Més que parlar de la guerra en brut, Alex Garland ens interpel·la en concret sobre l'ofici periodístic i l'ètica professional amb un grup de reporters de guerra ionquis per una entrevista pòstuma al president dels Estats Units a Washington DC abans de la seva desfeta.

      Una pel·lícula de carretera que recorre el país després de l’aixecament d’alguns estats secessionistes contra el govern autoritari de la Casa Blanca. En aquesta cursa contrarellotge l’equip periodístic haurà de viure sovint situacions extremes i al límit, un equip interpretat per l’avesada en mil batalles Lee Smith (Kirsten Dunst), un adrenalític Joel (Wagner Moura), el veterà periodista Sammy (Stephen McKinley Henderson) i Cailee Spaeny - la ‘Priscilla’ de Sofia Coppola - en el paper d’una novella reportera, Jessie Cullen. 

       Un film que ens evoca mons distòpics i paisatges apocalíptics de destrucció i de salvatgeria humana però que en la seva combinació de periodisme i guerra ens evoca colpidors films en zones de combat com ‘Els crits del silenci’ (1984, Rolland Joffé) o ‘L’any que vam viure perillosament’ (1982, Peter Weir). Per acabar esmentar que aquest boníssim i perturbador llargmetratge gaudeix d’una còpia en versió original amb subtítols en català  que es pot veure únicament a l’Espai Texas de Barcelona.

‍