Vertigen hitchcockià

      El sudcoreà Park Chan-Wook conqueria el Premi a Millor Direcció en el 75è Festival de Canes gràcies al film que ara s’estrena als cinemes, “Decision to Leave”. Un nou guardó que afegia als obtinguts anteriorment al mateix certamen internacional amb “Thrist” (2009) - Premi del Jurat -  i “Old Boy” (2004) - Gran Premi del Jurat-. El director de “Handmaiden” (2016) ha rodat ara un enrevessat i atractiu thriller policial, coescrit amb Chung Seo-Kyung, amb un detectiu, Jang Hae-Jun (Park Hae-Il), que investiga la mort d’un escalador ric i que sembla que algú l’ha empès al buit. 

      El policia, feliçment casat, però insomne, i que només reviu quan es presenten casos criminals per investigar, s’encarrega d’interrogar a la principal sospitosa, Sore (Tang Wei), difunta del mort, una dona que atrau poderosament al policia. Aquí arrenca una intriga plena de rebrecs, malentesos, sospites i conjectures vàries. Però quan el cas sembla conclòs i la vídua exculpada, al cap dels anys, Hae-Jun es retroba de nou amb Sore, ara casada amb un altre milionari, un marit que trobaran mort al cap d’uns dies. 

      Això fa que la pel·lícula torni a recomençar, com un etern retorn, engegant un nou carrusel d’intriga i suspens cíclic. Park Chan-Wook juga amb desimboltura i gràcia amb els codis del cinema negre, sobretot amb la figura de la femme fatale, col·locada en el centre de gravetat del relat, la clàssica vampiressa que sedueix perillosament als homes, que els fa perdre la xaveta, que juga amb ells. Una dona capaç d’enamorar follament al policia i d’arrossegar-lo a la seva desfeta personal.  

      “Decision to Leave” demostra també una clara atracció pel vertigen i la verticalitat, en un film ple de cims o persecucions per terrats o turons de la ciutat. Un conjunt de factors que ens du a evocar aquell clàssic meravellós i romàntic en extrem, “Vértigo” (1958) d’Alfred Hitchcock. Un noir juganer, amb moments d’humor, i amb una trama complexa que propicia la confusió i el desconcert en tot moment. També és una proposta vistosament sofisticada i molt estilitzada. Mèrits que converteixen aquesta peça en quelcom fascinant i hipnòtic.

‍