Apassionant retrat d’un temps, d’un país

     Després d’inaugurar la Quinzena dels Cineastes del passat 76è Festival de Canes i rebre 8 nominacions als César del cinema francès, ‘El caso Goldman’ de Cédric Khan arriba als nostres cinemes. El realitzador francès Cédric Kahn, actor també sovint en els seus films, ha rodat el seu millor llargmetratge després de films com ‘Roberto Sucko’(2001), ‘Feaux Rouges’ (2004), ‘Vida Salvaje’ - Premi Especial del Jurat del Festival de Cinema de Sant Sebastià - o  ‘La prière’ (2018). Amb un guió del mateix Kahn i Nathalie Hertzberg, la present pel·lícula indaga en la controvertida i abrandada figura de Pierre Goldman.  

        Goldman era fill d’uns pares de la resistència polonesa als nazis, militant comunista, revolucionari que viatja a Cuba just quan mort el Che Guevara, guerriller a Amèrica del Sud i Veneçuela, i que al seu retorn a França el 1969 comet diversos  actes violents. Goldman va ser jutjat per quatre atracaments i acusat de la mort de dues dones en l’assalt d’una farmàcia el desembre de 1969 a París. En un primer judici el 1974, Goldman va ser condemnat a perpetuïtat, i durant la seva estada a la presó escriuria un llibre autobiogràfic on defensa la seva innocència, “Souvenirs obscurs d’un juif polonais né en France”

     Però aquest apassionant film s’ocupa del segon procés judicial del 1976 quan va tenir lloc la revisió del seu cas. El resultat és un extraordinari film de judicis on es parla inevitablement de la innocència o culpabilitat de Goldman amb les consegüents dosis d’intriga i suspens inherents al gènere judicial. Però també en resulta un complet retrat psicològic del protagonista, un home transgressor i provocador, acusador de racisme i antisemitisme a la policia francesa. Aquest judici li serveix a Cédric Khan per fer un intens film històric i polític en el qual es fa memòria i reivindicació d’una època turbulenta a Europa. Una dècada d’eclosió de moviments radicals i armats d’extrema esquerra a diferents països europeus a partir de la ressaca violenta del maig del 68. 

     Uns anys d’agitació política que va comportar la implicació en el cas  Goldman d’intel·lectuals d’esquerra com Jean-Paul Sartre o Simone de Beauvoir. Un film que també posa sobre la taula les contradiccions ideològiques de l’esquerra francesa a partir del paper de Goldman. A ‘El caso Goldman’ cal destacar la impressionant i enèrgica interpretació d’Arieh Worthalter com a Pierre Goldman, guanyador del Cèsar francès al millor actor, acompanyat en el repartiment per actors com Arthur Harari en el paper del jove advocat de Goldman, Georges Kiejman. És important assenyalar que l’actor Arthur Harari, guionista i director d‘Onoda. 10.000 nits a la jungla’ (2021), ara mateix acaba d’assolir una gran notorietat com a guionista al guanyar l’Oscar a millor guió original per la pel·lícula triomfadora del Festival de Canes, ‘Anatomía de una caída’ (2023, Justine Triet). 

‍