La vida que vivim l´ hem creat nosaltres, és la nostra percepció de la realitat que podem canviar quan ens ho proposem, alguns parlen fa molt temps del salt quàntic. Tenim el poder de crear l'infern i el de crear el cel. Per què no utilitzar llavors, la nostra imaginació i emocions per a somiar el cel?
Només amb utilitzar la imaginació podem comprovar que succeeixen coses increïbles.
Tenim el dret de donar-nos permís per a la felicitat, per a gaudir de debò de la vida, podem decidir viure lliures de conflictes amb nosaltres mateixos i amb la resta de la població.

Que volem, quan ho volem i realment que és el que no volem.

Viure sense por a ser jutjat pels altres. Viure sense jutjar a ningú, perdonar amb facilitat i no tenir la necessitat de tenir raó. Viure en el respecte cap a nosaltres mateixos i els altres. Sense por a estimar i a no ser correspost, dir “T´ estimo”, amb el cor completament obert i sense por de les ferides.
I el bo i millor, viure sense por a explorar la vida, no témer perdre res, no tenir por de viure i tampoc de morir.
Estimar el nostre cos, les nostres emocions tal com són.

Som perfectes tal i com som!.

L'amor té la capacitat de proporcionar-nos tota la felicitat, és del tot possible viure així sempre. La vida és molt més fàcil quan fem de l'amor la nostra forma de vida, l'amor ens porta pau interior i canvia la nostra percepció de totes les coses. I com deia en Antoine Saint-Exupery “L´ amor és l´ única cosa que creix quan es reparteix”.
La raó per la qual som feliços, és per decisió pròpia, és una elecció, igual que el sofriment.
Potser no puguem escapar del destí del ésser humà, però podem triar entre sofrir o gaudir, estimar i ser feliç, entre viure en l'infern o viure en el cel.
La nostra elecció personal és viure en el cel. I la vostra?

‍