Sense tenir cap ensurt a l´ùltima jornada,

quan la mort m´ arribi, l´estarè esperant .

I per pujar la difícil anada, les mans primoroses dels meus fills i néts

de tant en tant un cop de mà em donaran i com si d' un part es tractés,

amb el dolor  punyent de deixar-los, el meu cor els donaré,

sortint d´ aquest món injust...

i els seus somriures m´ enduré.

Mentres, les ales d´un àngel, travessant núvols, estrelles i cel...Em deixaren al lloc just.

On tornaré a plantar l´ arrel.

‍

Nùria Font i Parès. La meva mare.

‍

Barcelona 1934-Calella 2020

‍