Hi havia una vegada un avi que tenia un tresor molt ben guardat i secret. Els seus fills, i també els seus néts, ho tenien molt en compte. Tant fills com néts gaudien de la companyia de l’avi, i tot eren manifestacions d’alegria i carinyo. L’avi cuidava amb cura el seu hort i no hi faltava cap dia. Tenia l’hort molt ben cuidat i, també, una caseta on guardava totes les eines. Els seus fills i néts no es preocupaven de la tasca diària que l’avi mantenia amb tanta cura. Més aviat els cridava l’atenció el rumor intens que deia que l’avi guardava un tresor secret.

Van passar molts anys i l’avi continuava feliç amb la companyia i l’amor dels seus fills i néts, que sempre es preocupaven d’ell; fins que un dia va arribar la seva mort. Dies després, els seus fills i néts, molt encuriosits, van anar a casa de l’avi per saber on tenia guardat el tresor.

En arribar a la casa van trobar una anotació que indicava el lloc on es trobava. La nota deia: ‘Trobareu el meu tresor on jo anava cada dia a treballar’. Tots plegats es van dirigir cap a l’hort. En arribar, van obrir la caseta i, damunt les eines, van trobar un rètol que deia: ‘Aquí, durant moltíssims anys, he guardat el meu tresor’.

‍