Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) ha viscut una vida completament inusual. Va néixer amb molt poques possibilitats de sobreviure: tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint. Va estudiar medicina, tot i la negativa de la seva família, i va lluitar per ser reconeguda com a dona metge, primer, dins el seu país i, després, com a psiquiatra als EUA.

L’any 1969, a través del seu treball amb pacients moribunds a Chicago va escriure el seu primer llibre que la va fer mundialment famosa, Sobre la mort i els moribunds. Des de llavors, ha publicat més d’una dotzena de llibres i ha organitzat incomptables tallers i conferències arreu del món. Va ser la primera psiquiatra que va descriure les fases de la mort: pànic, negació, depressió, pacte i acceptació, que es van convertir en un clàssic de la psiquiatria. La seva màxima aspiració, però, la va trobar sempre amb els nens. Elisabeth afirmava que els més petits eren, sens dubte, també els més valents a l’hora d’encarar la mort, els que comprenien millor que aquesta era un alliberament.

Pionera en l’estudi de la mort i una de les veus que des del món científic ha defensat amb més vehemència la idea que la consciència sobreviu la fi del cos. Milers de famílies a qui la doctora Kübler-Ross va ajudar a encaixar la mort dels seus éssers estimats tenen un deute pendent amb aquesta dona, diminuta i energètica.

"El cos físic és només una casa, un temple, el capoll de seda en el que vivim durant un cert temps fins a la transició que anomenem mort. Quan arriba la mort, abandonem el capoll de seda i som lliures com una papallona."
Elisabeth Kübler-Ross

"La mort és només abandonar el cos físic, de la mateixa manera que la papallona deixa el seu capoll de seda"
Elisabeth Kübler-Ross

"L'experiència de la mort és gairebé idèntica a la del naixement"
Elisabeth Kübler-Ros

"És necessari comprendre que res del que ens passa és negatiu, i subratllo: absolutament res."

‍