Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic, però principalment ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Al llarg de la seva carrera ha rebut destacats premis discogràfics i reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1990).

1.- Recordes com et va copsar la poesia?

Em va començar d’interessar i d’enamorar la poesia quan era petit i el meu pare em feia dir poemes de Verdaguer, Maragall, Carner, Sagarra, etc.

2.- D'on beu la teva inspiració?

Sí que hi ha alguna cosa que, tot d’una i sense saber com, t’aboca a escriure, però sense treball i esforç no hi ha inspiració que valgui.

Bec, i no sóc gens original, a les fonts de la vida, de l’amor, de l’erotisme, de —ai!—, la mort, de la natura, de les petites coses de cada dia que ens fan sentir feliços o desgraciats, de la lluita del nostre poble per esdevenir un estat independent... També a les fonts de l’humor, de la ironia, de la sàtira, del sarcasme.

3.- Què ajuda més a difondre la poesia?

No sabria dir-t’ho. Durant una bona colla d’anys em vaig dedicar a això: a difondre la poesia dels nostres bons poetes recitant-la i cantant-la, fent feina de formiga i com a franctirador. La feinada va ser intensa i extensa. Allò ja ha passat i no tornarà, i ara em dedico exclusivament als meus versos.

4.- Com et va sorgir la necessitat d'escriure poesia naturalística?

Per atzar i sense proposar-me res, a la tardor del 1998 vaig començar d’escriure versos d’ocells. Lynx Edicions me’n va publicar el primer llibre, Veus d’ocells, l’any 2000, i ja no vaig parar. Després dels ocells van venir les plantes, els bolets, els arbres, els mamífers, les bèsties i bestioles..., i fins a les 600 espècies d’animals i plantes que he versificat.

Cossetània Edicions m’acaba de publicar el dotzè i potser darrer volum de la meva obra naturalística: Ales i pètals [Ocells, papallones, flors].

5.- Per què música i poesia solen navegar amb tanta sintonia?

Poesia, música i cançó sempre han anat de bracet, es complementen i s’impulsen. Sempre ha estat així i sempre serà així. Tot i que cadascú pot fer via pel seu compte.

6.- Com valores els comentaris dels teus lectors i públic?

Un comentari favorable em fa estar content, l’agraeixo però me n’oblido aviat. Una mala crítica m’enfonsa però també l’oblido.

7.- Si alguna persona et demana consell per escriure, què li sols recomanar?

No m’agrada de donar consells. Com a màxim el que diria és una cosa que deia J. V. Foix: “Llegir, llegir, llegir”.

8.- Quin ha estat el premi que has acollit amb més il·lusió? (Per què?)

Tots els premis fan il·lusió i s’agraeixen.

9.- Per acabar, què ens pots dir de la teva companya de viatge vital, la Lloll Bertran?

Que és una de les més grans i polifacètiques actrius que ha donat aquest país, i que espero que un dia serà reconeguda com es mereix. Actualment fa una bona feina amb en Joan Pera, de la mà del Grup Focus. Ah, i posa veu, ulls i boca a una elegant i seductora llenega al programa “Caçadors de bolets” de TV3.

En el pla personal, i parodiant un títol de Joan Salvat-Papaseit, puc dir que és “La dona que més m’agrada”. I a mi m’agraden molt les dones.

Procés del dibuix del gran Jordi Magrià (Bicman)

‍

http://www.celdonifonoll.cat/

‍