“Fallen Leaves” d’Aki Kaurismaki

“Fallen Leaves” d’Aki Kaurismaki

Depurada miniatura romàntica

    Arriba als cinemes la que podria ser la millor pel·lícula d’enguany. Després de rebre el Premi del Jurat del 76è Festival Internacional de Cinema de Canes, el Premi a millor pel·lícula de la crítica internacional FIPRESCI o sortir escollida candidata als Oscar per Finlàndia, “Fallen Leaves” d’Aki Kaurismaki s’estrena entre nosaltres. El director de pel·lícules tan emblemàtiques com “Le Havre” (2011)  o “Un hombre sin pasado” (2002), dirigeix ara una excepcional miniatura der senzillesa desarmant en forma de tragicomèdia social protagonitzada per una parella de desarrelats que s’enamoren romànticament.

      “Fallen Leaves” vindria a ser la quarta part de l’anomenada trilogia sobre la classe treballadora de Kaurismaki formada per “Ombres en el Paradís” (1986), “Ariel” (1988)  i ”La noia de la fàbrica de mistos” (1990). De nou retrobem els personatges solitaris de la seva filmografia, habitants dels marges de la ciutat, sovint treballadors precaris, éssers entranyables tots ells redimits finalment per la descoberta de l’amor o la felicitat. La parella protagonista (Alma Pöysti i Jussi Vatanen) es troben per casualitat una nit en un bar de karaoke d’Helsinki i s’enamoren a primera vista. 

     El seu amor és ple d’entrebancs, com l’addicció etílica del noi, diversos malentesos i, també, accidents. Però ambdós aconsegueixen finalment estar junts en un final genuïnament chaplinià. “Fallen Leaves” és una nova pel·lícula farcida d’humanitat, d’amor, de tendresa i de melancolia. I, novament, una pel·lícula que es desplega sota el paraigües estètic marca de la casa de Kaurismaki gràcies a la seva senzillesa, el seu minimalisme, el seu estatisme o el laconisme actoral. Una història banyada pel colorisme de vestits i decorats que compta amb la presència de gossos perduts o cites referencials cinèfiles. Una depurada miniatura cinematogràfica tan adorable com admirable.

Joan Millaret Valls