75 Festival Internacional de Cinema de Canes

        Canes ha estat testimoni de la proesa estètica de Kirill Serebrennikov amb “Tchaïkovski's Wife”. El cineasta rus ha participat quasi de forma ininterrompuda els darrers anys en Secció Oficial i ‘Un Certain Regard’ amb films com “El discípulo” (2016), “Leto” (2018) o, l’any passat,  amb “Petrov’s Flu”. Tot i el boicot a la cinematografia russa de part de la direcció del certamen francès, finalment s’ha valorat el tarannà crític i els films de denúncia d’aquest cineasta compromès i dissident del règim, fins fa poc en arrest domiciliari, i s’ha permès el seu concurs a competició. Serebrennikov participa enguany amb aquesta coproducció d’època, feta amb França i Suïssa, sobre la sacrificada dona del compositor Txaikovski, Antonina Miliukova (Alyona Mikhailova). És la història d’una dona boja d’amor i de gran sensibilitat artística però que és cruelment rebutjada pel genial músic a causa de la seva homosexualitat. Una historia dramàtica, convulsa i torbadora, rodada amb seqüències espaterrants, de gran bellesa i magnificència. Un film complex, agosarat i sense por al risc i al desafiament, que ens depara, també, una actuació increïble de la seva protagonista.

“Le otto montagne” aposta pel muntanyisme com a forma de vida

     A Secció Oficial també ha competit una preciosa “Le otto montagne” de Charlotte Vandermeersch i Felix van Groeningen, una coproducció europea entre Bégica, Itàlia, França i Gran Bretanya, adaptació de la novel·la homònima de Paolo Cogneti. Explica la història ininterrompuda d’amistat masculina a través dels anys entre un noi de poble, Pietro (Luca Marinelli – el protagonista de “Martin Eden” (2019, Pitero Marcello) – i Bruno (Alessandro Borghi), un noi d’alta muntanya que viu en un poble oblidat dels Alps italians. Una relació iniciada de nens i continuada de grans sempre lligada a la muntanya, una amistat indestructible que es reprodueix cada estiu, fins i tot en edat adulta, i que es visibilitza simbòlicament en la reconstrucció d’una borda enrunada, transformada en una cabana habitable. Es parla del sentit de la vida; de les eleccions particulars; de la família i el pes dels progenitors, sobretot, la figura muntanyera del pare de Pietro; de les dificultats de la subsistència en les muntanyes allunyades o de la impossibilitat de la vida en les valls nevades en temps hivernal, pura naturalesa inhòspita. Una passió pel muntanyisme viscuda amb dues intensitat diferents, la vessant més salvatge de Bruno, lligada  a la terra, i la vessant més viatgera de Pietro, amb les seves estades tibetanes, dues actituds complementàries. Un film espectacular i bell, en què el rodatge en escenaris naturals deixa moments que tallen l’alè per la seva grandiositat així com la fisicitat del paisatge. Encara que també incomoda un discurs filosòfic new age acompanyat de temes musicals que ho fan un xic empallegós.

Classe d’història de Marco Bellocchio 

      A la secció no competitiva, Canes Première, s’ha exhibit la mastodòntica proposta del cineasta Marco Bellocchio, “Esterno notte”. El veterà realitzador italià, qui va competir en secció oficial a Canes amb un robust film sobre la màfia italiana, “Il traditore” (2019), ha presentat enguany  aquesta sèrie televisiva de més de cinc hores. Una monumental reconstrucció de la crisis nacional italiana de l’any 1978 quan el Partit Comunista estava a punt de recolzar un govern de la Democràcia Cristina i el seu presidenciable, Aldo Moro, és segrestat per les Brigades Rojes fins que el seu cos va aparèixer en el maleter d’un cotxe. Una història terrible reflectida ja en el seu film “Buongiorno, notte” (2004) però ara tractada més àmpliament i amb major profunditat, de forma detallada i perioditzada. Bellocchio ofereix una visió calidoscòpica, intentant abordar tota la complexitat del moment, i destaca per una posada en escena majestuosa, de gran solidesa i potència, amb moments extraordinaris. Un minisèrie que compta amb un repartiment impecable i que brilla a gran altura, comptant, entre altres, amb el gran Toni Servillo, interpretant un Sant Pare de salut precària i trasbalsat pel dolor de la situació.

Deliciosa faula camperola de Pietro Marcello

     D’altra banda, la inauguració de la secció paral·lela, la Quinzena dels Realitzadors, ha comptat amb la participació de l’italià Pietro Marcello, el documentalista que va sorprendre amb el seu primer llargmetratge de ficció, “Martin Eden” (2019), adaptació de la novel·la  homònima de Jack London.  Marcello ha presentat la producció franco-italiana “L’envol”, un film escrit per ell mateix al costat de Maurizio Braucci, Maud Ameline i Geneviève Brisac, ambientat al nord de França. Un preciós i innocent film poètic protagonitzat per Juliette (Juliette Jouan), una noia que creix sola amb el seu pare, Raphaël (Raphaël Thiéry), un soldat que retorna de la Primera Guerra Mundial, en un entorn camperol i rodejats de naturalesa. Un film atípic, sensible, líric, amb moments cantats, altres màgics o fantàstics, amb bruixes a la vora del riu, i aviadors atractius i seductors (Louis Garrel) que s‘estavellen al costat de la granja i que prometen evasió i esperança. Un film de rares connexions amb el cinema de Bruno Dumont que s’ajusta a l’estil dels contes i les faules. 

‍