El perdó al llarg de la història s'ha vist sempre com una virtut de tal importància, que la majoria de vegades s´identifica amb Déu, amb la divinitat pura, i no com quelcom propi dels éssers humans, no obstant quan hi pensem ho veiem com una cosa senzilla; Que fàcil és perdonar....

Doncs així hauria de ser, per què les regles de l'èxit es fonamenten en un estat mental complet, total, i resulta molt difícil posar en marxa el poder de la ment si en ella guardem records negatius que dispersen la resta de la psique.
Hem d'aprendre a viure en la totalitat del moment actual i fer desaparèixer tota situació passada negativa, inclòs a les persones a les quals guardem rancor per algunes coses que ens han fet.
El perdó ha de ser una pràctica natural per nosaltres, donat que per estar sans espiritualment ens hem de sentir nets, i per sentir-nos nets hem de poder escombrar les nostres fixacions i enfrontaments passats, que de fet son "passat", ja han perdut rellevància però ens hi aferrem per ser addictes als pensaments negatius.

Passem a l'acció.

Identifica a la teva memòria una persona o acció que encara no has perdonat, contempla-ho amb els ulls de l'ànima , deixa que et torni a fer mal si és necessari i deixa que mori allà mateix.

Molt aviat comprendràs el que has guanyat amb tan poc sacrifici.

‍