La pluja

La pluja

Com m'agrada la pluja! Amb la seva presència trenca la rutina de la bonança. Es pot escoltar llur música quan espetega sobre l'asfalt i es pot veure com la terra se l'empassa agraint sense paraules tan preuat tresor. 

Com m'agrada la pluja! Si surts al matí ben calçat, recordes quan eres un infant i, joiós, posaves els peus en un bassal amb les botes d'aigua que la mare t'havia comprat. 

Amb l'ingredient de la nit és ben diferent. Una barreja de felicitat i melangia podria apoderar-se de tu. També és fàcil sentir un alliberament de la teva ànima, com quan es desglaça la neu de l'hivern i petites i lliures cascades baixen tremoloses per les muntanyes. 

Quan està ennuvolat, perceps els moments en què has reprimit sentiments que, per no expressar-los, t'han encongit el cor. I quan els núvols esclaten, les seves llàgrimes et destapen ferides del passat i emocions viscudes, alegres i tristes. 

Si plovisqueja, és bonic notar com t'acarona. Si et deixes amanyagar, menudes gotes et faran pessigolles al rostre i gaudiràs de llur tendror. 

Com m'agrada la pluja! Tot just ha passat, ens delecta amb aquella olor de net i terra humida que, fins i tot, et fa creure que el nostre planeta no s'assolarà pels nostres mals hàbits. 

Quan observes les flors en primavera, després d'un dia de pluja, sembla ben bé que es ruboritzin i et facin una rialla. Els seus colors són tan vius, els seus moviments tan subtils... 

A l'estiu, quan la xafogor és ja inaguantable, el cel et sorprèn amb una tempesta, que enfosqueix el dia però que et dóna força i un xic de frescor. 

· La pluja, detonant de sentiments, pau de l'esperit, font de vida. 

Sari Texidó Font