“La tierra prometida” de Nikolaj Arcel

“La tierra prometida” de Nikolaj Arcel

L’èpica dels pioners

        Procedent del Festival de Cinema de Venècia i després de passar per la secció Perles del Festival de Sant Sebastià, “La tierra prometida” de Nikolaj Arcel arriba als nostres cinemes. Aquesta estrena té lloc, també, després que “La tierra prometida”, adaptació del llibre “The Captain and Ann Barbara” d’Ida Jessen,  triomfés en els recents Premis de l’Acadèmia del Cine Europeu on el film danès va obtenir tres guardons: millor actor protagonista per a Mads Mikkelsen, millor fotografia per Rasmus Videbaek i millor vestuari per Kicki Ilander

      La pel·lícula compta amb el protagonisme de Mads Mikkelsen, l’actor danès més internacional del moment. Darrerament ha estat encasellat amb papers de pèrfid i maquiavèl·lic malvat en propostes comercials americanes d’alt voltatge com l’últim “Indiana Jones i el dial del destí” (2023) o “Casino Royale” (2006, Martin Campbell) de la saga James Bond. Però també és un rostre emblemàtic del cinema danès gràcies a la seva participació en importants films del seu compatriota Thomas Vinterberg com “La caza” (2012) i, especialment, “Otra ronda” (2020), la guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

      El director danès Nikolaj Arcel havia estat el responsable d’una candidata als Oscar pel seu país, “Un asunto real” (2012), i darrerament havia treballat ocasionalment a Hollywood amb un irregular film d’acció, “La torre oscura” (2017). Ara el director danès retorna al seu país i regala al fornit i carismàtic actor Mikkelsen el paper del capità Ludvig Kalen que el s. XVIII rep l’encàrrec reial de crear colònies agrícoles en uns improductius i estèrils erms danesos. Però en aquest quimèric projecte, Ludvig Kalen s’haurà de batre contra el cruel i despietat governador de la zona, Frederik de Schinkel (Simon Bennebjerg), un menyspreable senyor feudal

      Un film llarg, aspre i auster que reposa sobre l’atavisme i la salvatgeria del camp danès i que guarda evidents paral·lelismes amb el gènere del western i la seva èpica dels pioners. El resultat és un notable melodrama d’època que troba el seu ancoratge emocional en la redempció per l’amor de Ludvig Kalen envers una vídua, Ann Barbara (Amanda Collin), i la seva filla, dues dones que romanen al seu costat, conformant una improvisada família d’estrets lligams. Un enfoc que suavitza els contorns més aspres de l’adust Mikkelsen, imprimint vulnerabilitat i sensibilitat al seu personatge en una època d’escassa humanitat i empatia.

Joan Millaret Valls