Noguer (Juglans regia)Català: Noguer, nogueraCastellà: NogalBasc: IntzaurrtzeGallec: Noceira,conchiroPortuguès: NogueiraFrancès: Noyeer communItalià: Noce comueAnglès: WalnutAlemany: Walnussbaum.

Tot i que pròpiament el noguer o noguera sigui un arbre no per això deixa de pertànyer al món de la botànica, per això l’he volgut incloure com a planta remeiera degut a les seves propietats medicinals.

Les fulles fresques de la noguera, preses en infusió, es varen fer servir per a combatre les escròfules i la icterícia. Aplicada en loció evita la caiguda del cabell, i, segons la creença popular, l’olor de les seves fulles atrau les puces. Les nous cuiden la salut del cor i de la pell.

Aquest arbre conté propietats curatives i certament regeneratives de certes funcions de l'organisme. A més des de molt antic s'ha utilitzat les seves fulles per preparar tintures que s'apliquen a teles i al cabell, doncs per la seva capacitat colorant matisa suaument tant les teles com el cabell blanc de cabells blancs, retornant-li el seu natural color sense ser agressiu al cuir cabellut.

El te preparat amb fulles de noguera és propici i benèfic en: Diabetis - Problemes estomacals com a obstrucció - Problemes hepàtics - Anèmia en persones de totes les edats - Desintoxica la sang netejant-la de les seves impureses - Afeccions de la pell, com en el cas d'acne - Nafres bucals - Mala circulació sanguínia - Problemes limfàtics - Poca activitat glandular - Debilitament físic generalitzat - Tuberculosi òssia - Herpes - Flux - Ferides supurants - Inflamacions oculars - Penellons - Sífilis - Picades d'insectes - Paràsits interns - Raquitisme - Icterícia - Escrofulosis - Hemorroides
Usos farmacològics
Les fulles del noguer o noguera tenen importants quantitats de tanins de tipus gàl·lic i el·làgic. També hi són presents naftoquinones fonamentalment la juglona, que cristal·litza de color taronja i té un sabor amarg. Concretament, és la 5-hidroxi-1,4-naftoquinona. A més en la coberta del fruit hi ha olis essencials que serveixen per aromatitzar les conegudes ratafies del Pallars. Com a principis actius també hi són presents l'inositol, els derivats flavònics i la vitamina C.

Ús intern
Diarrea: fulles, pel seu contingut en tanins, són astringents i poden utilitzar-se per combatre la diarrea. Cal la decocció d'una culleradeta de fulles seques fetes esmicolades per got d'aigua durant 10 minuts. Cal prendre un parell de gots al dia.

Hipotiroidisme: les nous, especialment les nous verdes, contenen components que estimulen la producció de les hormones tiroïdals. Cal la decocció de 4 nous per litre d'aigua durant 20 minuts. Beure dos tasses d'aigua. Menjar nous fresques o utilitzar l'oli de nous cru en amanides.

Suor: la preparació anterior també pot utilitzar-se per tractar l'excés de suor.

Tènies i solitàries: l'oli de noguera s'ha utilitzat per expulsar aquests paràsits de l'intestí. Per sopar, amanir un plat de patates bullides amb 60 gr d'oli de noguera.

Ús extern
Les propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques que exerceixen les juglones de les fulles i les cobertes de les nous, s'utilitzen com bactericides i vulneràries.

En el tractament extern de la pell: infusió al 10% de fulles seques en un litre d'aigua. Aplicar compreses mullades sobre la zona afectada. També, afegir un grapat de fulles seques dins l'aigua del bany. Pel tractament de la sarna, coure un grapat de càscares de nou en un litre d'aigua fins que l'aigua disminuexi al 50%. Rentar-se amb aquesta aigua.

Prevenció de la caiguda del cabell. Una aplicació de la infusió anterior sobre el cabell ajudarà a prevenir la seva caiguda. També s'ha proposat l'extracte del pericardi.

Tractament de les infeccions vaginals. Un rentat amb aquesta infusió ajudarà a eliminar els microorganismes del flux vaginal.

Afeccions en l'aparell respiratori. Les propietats astringents i bactericides d'aquesta planta poden aprofitar-se per realitzar gargarismes amb els que tractar afeccions de l'aparell respiratori com les angines i la faringitis.

Prevenció del carrall a les dents. Fer glopeigs amb la infusió prèviament explicada.

Creences d’un temps passat

El noguer i les nous sempre han tingut propietats màgiques aplicades a les profecies, saviesa o bé la ciència ja sigui a la Península Ibèrica com a Europa i també efectes negatius com que era un arbre maleït per atraure tota classe de desventures i mala sort a tothom qui dormia sota la seva ombra, també al fet que les fulles s’utilitzaven per a provocar els avortaments i esterilització de les dones. En canvi el seu fruit, va ser un eficaç remei per treure el mal d’ull i per descobrir bruixes i bruixots i també els celtes li van atribuir poder afrodisíac i era considerat com el menjar del déus fins i tot i era reconegut com a símbol de fertilitat alhora.

Per desfer els mals auguris que suposa dormir sota la seva ombra, que com s’ha dit és perjudicial per la salut, si un s’hi vol reposar, ha de collir-ne abans tres fulles i llençar-les per darrera l’esquena, perquè, diu l’ombra del noguer, “si no em fas mal, jo te’n faré”. També hi ha gent que trenca abans els branquillons i amb això el mal de cap o molèsties adverses queden esvaïdes .

‍

‍