Feia molt de temps que ella intentava obrir aquella ostra.‍

‍En l'esforç es va deixar les ungles, i quan la pell dels ‍dits es clivellà se n'adonà que el seu intent podia ser en va. Ell li prengué els dits i un a un li va besar; llepà tot seguit les pells obertes i sagnants..... i va ser aleshores que amb nou entusiasme i el poder recuperat, la va obrir....Dins, heus ací el tresor més ben guardat, l'ànima clara sense escletxes, l'ésser més net sense recança.
I oferir la perla més bella fins llavors trobada; era una perla negra.

‍

Pintura: Marta Texidó