Spivack i Shure van identificar cinc pensaments específics per la resolució de problemes interpersonals, que més endavant es va determinar, que per solucionar els problemes interpersonals, és a dir per relacionar-se bé, es necessiten aquestes cinc capacitats cognitives. Aquestes habilitats poden entrenar-se per tal de millorar les nostres relacions o ser més eficaços en la resolució de problemes.

En què consisteixen aquest cinc pensaments o habilitats cognitives?

Pensament causal: és la capacitat de determinar l'arrel o causa d'un problema, és l'habilitat de dir "aquí el que està passant és..." i donar un diagnòstic encertat de la situació. Qui no té aquest pensament, atribueix a la casualitat o a la mala sort, o es queden sense paraules davant d'un problema interpersonal.

El pensament alternatiu: és l'habilitat cognitiva d'imaginar el major nombre possible de solucions per un problema determinat. És la capacitat d'obrir la ment, de veure una possible sortida, i una altra i una altra... Les persones amb conductes irreflexives o agressives els hi sol mancar aquest pensament, només veuen una sortida que sol ser: la violenta.

El pensament conseqüencial: és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d'un fet. Suposa llançar el pensament cap endavant i preveure el què probablement passarà, si fem això o diem això a tal persona. Són moltes les persones, en la nostra cultura, que no tenen aquesta habilitat. Simplement lamenten o pateixen les conseqüències que no van ser capaços de preveure: en la vida de família, en no estudiar a temps, en gastar més del que deuen, etc...

El pensament de perspectiva: és l'habilitat cognitiva de posar-se en el lloc de l'altre, en la pell de l'altre. És el contrari a l'egocentrisme. És comprendre per què pensa així una altra persona, per què està alegre o trista, per què actua així. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa. És el pensament que fa possible l'empatia o sintonia afectiva amb altres.

El pensament mitjans-finalitat: és una capacitat complexa que suposa traçar-se objectius, saber analitzar els recursos amb els que es compta per arribar a aquest objectiu i saber programar i temporalitzar les accions que ens portaran a la nostra finalitat. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

‍