Taj Mahal

Taj Mahal

Els emperadors mogols van ser grans constructors. Palaus i edificis donen prova de la seva perfecció i tècnica. L'Índia, segons Tagore, estava aliena a les decepcions del passat, perquè les seves llars, els seus camps, les seves escoles els pertanyien, els seus trons no els concernien. El jove príncep, governava amb altivesa un Imperi de monjos, rodamóns i famolencs. Alguns pares, fins i tot, venien els seus fills com a esclaus. El jove príncep fill de l'emperador, es va enamorar de, "Mumtaz Mahall", la filla del seu primer ministre. El casament va haver de posposar-se, ja que, com a príncep, abans havia de casar-se amb una princesa. Per fi, el 22 de Març, els dos joves van unir les seves vides. El príncep va pujar al Tron, amb el nom de “Sah Gahan” i es va convertir en un brau soldat i governant clement. Van tenir catorze fills, morint la dona en l'últim part. Des de llavors, desesperat, només va viure per immortalitzar la seva estimada, i va construir el Taj Mahal, el seu mausoleu, emulava els set cels del Paradís. La part central del Taj Mahal, en forma de llàgrima, està entre dues mesquites, flanquejada per quatre minarets inclinats cap a l'exterior. A l'interior, arcs dibuixats, flors entrellaçades amb lletres enamorades. A l'any de la seva mort, el Rei va fer compondre un poema als pits blancs d'una mare que havia alletat tretze fills i que ell mateix va recitar. Als jardins, flors blanques com els cims nevats que ella estimava, blaus com el vel blau que portava el dia que la va conèixer i grogues com la lluna minvant. Llàgrimes d'un home i de tot un poble que en pelegrinatge sospira en silenci. Amb el cor ferit, mirant el mausoleu, deixant constància de fidelitat i amor més enllà de l'eternitat.

És casualitat? Què em va empènyer a escriure sobre el “Taj Mahal” precisament en aquesta data? El meu homenatge per a aquesta bella dona que va parir catorze fills amb dolor, morint a l'últim part. La meva admiració als seus pits blancs i a tants altres de diferents races i de diferents colors que amb tendresa abracen el fill donant-li vida i amor.

Nuria Font i Parés