Com va tot? Ens demanen amics, coneguts i saludats, com diria en Josep Pla. I acostumem a contestar amb un bé. Qualsevol es posa a detallar el conjunt de coses, grosses i petites, que l’amoinen fins a nivells insuportables. Qualsevol comparteix llurs pors més íntimes.

Els problemes, tot sovint, ens aclaparen i ja ens està bé exposar que tot va bé. És un tot va bé mentre reflexionem solucions. Un tot va bé perquè no ens atabalin i ens permetin pensar amb claredat. Potser, en qualsevol moment, deixarem de banda el tot va bé i ens abocarem a desvetllar la veritat davant d’alguna persona de confiança.

Nogensmenys necessitem que els problemes ens donin una treva, que vagin desenllorigant-se, que podem accedir a l’aire suficient per engegar iniciatives. Potser aleshores és quan trobarem espais per a l’adaptació, per a l’explicació, per els reforços suficients per a seguir endavant.

Tot va bé, sovint, quan, per moments, aconseguim oblidar problemàtiques que ens destaroten. En aquest sentit convé envoltar-nos d’una amplia varietat d’estímuls i, a la vegada, practicar l’art de l’oblit. Cal tenir en compte que el funcionament de la nostra memòria contempla els oblits com a part de la nostra experiència cognitiva.

I quan aquest tot, del tot va bé, aconseguim eixamplar-lo, les dificultats per assolir un estat harmònic s’incrementen notablement, mostrant-nos aquest fet que l’empatia, o el tenir una existència curulla d’éssers estimats, dificulta el desenvolupament equilibrat dels individus.

‍

https://entrevistalia.wordpress.com/2022/07/01/tot-va-be/

‍

‍

‍